Última sessió petit grup 1ºESO

5-6-13

1ESO

Abans de que arribin els alumes estic una estona parlant amb el meu tutor. Junts comentem el pla d’intervenció dissenyat així com el funcionament de les classes les properes setmanes. Avui serà la ultima sessió normal amb el grup d’educació especial de primer ja que la setmana vinent comencen el crèdit  de síntesi i la següent suficiència.

Quan entren a l’aula comencen a enganxar les pàgines corresponents del tema a la llibreta i mentrestant el mestre els va dient quines són les àrees que tenen suspeses i que han de recuperar. Tots tres coincideixen en suspendre educació física i tecnologia,dues de les àrees que no tenen adaptades. Les àrees instrumentals sobre les que tenen un PI les han aprovat d’acord amb els objectius que s’havien marcat. El mestre tot i no ser el seu tutor,els explica com funciona la suficiència i el crèdit de síntesi i els aconsella que vagin a parlar amb els mestres de les assignatures suspeses ja que si es mostren interessats i responsables els mestres ho valoraran. Ells mostren els seus dubtes i angoixes i Jose els va resolent.

Un cop parlats aquestes aspectes continuen amb el tema de la llu,. Avui toca el concepte de reflexió i refracció. E mestre els explica de manera clara els dos conceptes  i després ells els expliquen a la seva manera per veure si ho han entès. J.c. sembla que no estigui escoltant perquè està distret però quan arriba el seu torn ho explica correctament i ho acompanya d’un dibuix,que sempre acompanya les seves idees.

El mestre va posant exemples quotidians que compleixin aquestes característiques,els explica com funciona el periscopi d’un submarí,fet que desperta la seva curiositat i es mostren molt atents. Les explicacions van acompanyes de dibuixos gràfics a la pissarra i sobre els que els va fent preguntes.

J.C diu que ha dissenyat un submarí i el dibuixa a la pissarra. El mestre li deixa explicar-ho durant 5 minuts a canvi de que ha estat escoltant,és un petit pacte. Li fa preguntes sobre el dibuix i l’anima i li fa reflexionar sobre la relació entre la seva idea i el que han après a la sessió d’avui.

Els últims deu minuts fan les activitats corresponents amb la nostra ajuda.

Al final de la classe m’acomiado d’ells com a petit grup i em donen les gràcies per la meva ajuda. Em fan un dibuix i s’alegren al saber que el practicum 2 també el faré amb ells. Jo he estat molt agust amb ells i m’agrada saber que continuaré ajudant-los i aprenent amb ells.

Primeres conclusions

Encara faltes unes setmanes per a que finalitzi el meu practicum però mirant enrere puc treure les primeres conclusions del temps que porto. 
En primer lloc,considero que el practicum és la part més important de la nostra formació com a psicopedagogs. És el moment de viure en primera persona allò aprés teòricament i d'aplicar coneixements a situacions reals. No hi ha res com donar un significat a allò que hem apré si poder viure la realitat i relacionar-la amb els continguts.
D'altra banda crec que la organització dels dos practicums està ben plantejada i ens permet apropar-nos i coneixer un context per després poder intenvindre sobre ell. 
A més al meu cas,el practicum ha estat molt profitós i gratificant per mi,ho he viscut intensament i m'he involucrat de manera propera i gràcies a això acabaré pensant ja en com afrotaré la segona etapa de les meves pràctiques.
Els casos treballats al centre demostren que disposem d'informació per treballar però amb el periode de pràctiquem anem molt més enllà de memoritzar i aprendre,reflexionem,apliquem,vivim...

Pla d'intervenció

Durant aquests dies estic elaborant la proposta de pla d'intervenció que duré a terme durant el practicum 2. Vaig estar durant molts dies reflexonant sobre en quin aspecte centrar-me per intervindre i amb l'ajuda del meu tutor al centre hem cercat quin aspecte té més mancances i necessita un treball.
Finalment hem decidit que la meva intervenció es centri igual que aquest any amb el grup d'educació especial i USEE d'aguns grups de secundària i a l'eleboració de recursos didàctics adaptats per aquests alumnes tenint en compte les seves necessitats i característiques. Degut a la manca d'hores i de mestres aquests alumnes tenen un material de treball que pot millorar i la meva intervenció anirà lligada a aquest aspecte.

Reunió amb l'EAP

Aquest divendres la professional de l'EAP asignada al meu centre de pràctiques va tenir reunió a l'escola com sempre de manera quinzenal. En aquest cas es va reunir amb mi per tenir un traspàs d'informació,em va explicar com treballa i em va donar dades concretes sobres els alumnes amb els que treballo de segon d'ESO.
La coordinació entre els professionals al centre i l'EAP és positiva i constant,sobretot amb el psicopedagog amb el que la comunicació és constant i treballen de manera conjunta.
La informació que em va donar sobre els alumnes de la USEE de segon d'ESO fa referència a la situació familiar,al dictament que tenen i al suport que reben tan dins com fora del centre:
-B, l'alumne amb ataxia telangiectasia: té un desordre progressiu i degeneratiu d’una part del cerebel, que comporta una pèrdua general i constant del control muscular, l’habilitat per escriure i també la parla s’endarrereix i es deteriora. Actualment necessita d’una cadira amb motor per desplaçar-se. També té dificultats en la coordinació oculo- manual, situació que provoca les produccions s’hagin de realitzar un ordinador amb programes específics. És fill únic.Realitzen revisions periòdiques a un hospital de Barcelona.

Segons l’informe del ICASS té un grau de discapacitat del 89%, que necessita d’una altra persona per realitzar activitats essencials de la vida diària.

Coordinació i seguiment de la UTAC (Unitat de Tècniques Augmentatives de Comunicació) que es el servei que ofereix tota una sèrie de materials adaptats, com per exemple, ordinador portàtil amb cobertor, programes informàtics...).

Coordinació i treball a l’escola amb la fisioterapeuta.

M,nena que presenta un TGD, trastorn de l’aprenentatge i el desenvolupament que es tradueix en dificultats per processar i tractar la informació, la memorització...

Segons l’informe del ICASS té un grau de discapacitat del 34%, per trastorn de desenvolupament i de l’aprenentatge.

Assisteix a un centre privat, (2 hores a la setmana) per treballar la part pedagògica. 

A.Va arribar a Catalunya al setembre de 2005. Des de un primer moment ja es van detectar greus dificultats per assolir qualsevol tipus d’aprenentatge. Presenta un dèficit intel·lectual lleu (DIL), això provoca que tingui dificultats per processar i tractar la informació, raonar lògicament, baixa capacitat de memorització, incapacitat per generalitat. És tracta d’una família d’origen bereber formada per la mare (que no sap parlar ni català ni castellà) i 8 fills, ell és el cinquè. El pare va morir l’any 2007. L’interlocutor de la família és un dels germans grans. Presenten també nee derivades de situació social i n’hi ha un seguiment dels Serveis Socials.

P,és un nen que pateix un TGD (trastorn generalitzat del desenvolupament) derivat d’un autisme atípic que li provoca dificultats per processar i tractar la informació, el raonament, la memorització i en la generalització d’allò que s’ha après. A més té tendència  al aïllament amb dificultats per relacionar-se amb els altres i a la ritualització.Assiteix al CSMIJ, està en tractament farmacològic, forma part d’un programa,p el qual una persona voluntària va un dia a la setmana a casa seva per sortir amb i realitzar activitats fóra de casa.

 Segons l’informe del ICASS té un grau de discapacitat del 50%, per trastorns de desenvolupament i factors socials. 

Considero molt important el paper de l'EAP al centre ,així com la seva coordinació amb el psicopedagog,fet que reduiex els inconvenients de que les trobades siguin de manera quinzenal a causa del gran volum de feina i centres amb els que treballa.

Una de les conseqüències de la situació actual

31-05-13

Avui el mestre tutor de 2 eso no ha assistit a classe i el meu tutor,i mestre de la USEE l’ha substituït. A causa de la reducció de mestres en algunes hores s’ha de sacrificar el treball a la usee per poder atendre als alumnes en grup gran.

La classe de 2 eso esta formada per 30 alumnes, i dins d’aquests es troben els 7 que fan ciencies naturals a l’aula d’educació especial. És una classe moguda on alguns alumnes tenen una actitud que dificulta el treball de la resta, i el fet de que els grups siguin tan nombrosos dificulta encara més.

Al estar a l’aula el meu tutor i jo em pogut dedicar-nos més als alumnes d’educació especial dins de l’aula i ajudar-los amb el seu material adaptat,mentres la resta d’alumnes feien altres activitats.

Aquesta situació ha estat possible perquè erem dos a l’aula però quan es dona aquest cas és molt difícil atendre a tots. Aquests augment de ratio i reducció de mestres acaba afectant als alumnes i en aquest cas,sobretot als d’educació especial.

Una vegada més sóc conscient de lo positiu de que aquests alumnes rebin el suport que necessiten i confiem i desitgem que la situació no empitjori i aquests grups es vegin perjudicats.

Avui jo...

29/05/13

Avui ha estat la meva primera classe amb el grup de primer de naturals de la USEE sense cap mestre més al l’aula. En les sessions anteriors he tingut molt de contacte amb ells i interactuat a les sessions i fora,però ha estat la primera classe sencera de manera individual i sense suport.

Avui preparat amb anel·lació l’apartat del tema que corresponia i hem dividit la classe en dues parts:

a) una primera part ha consistit en la realització de les activitats finals del tema del so i la posterior correcció entre tots.

b)La segona part ha estat un repàs d’aquest punt del tema per passar la següent sessió a l’apartat corresponent de la llum.

a) Comencem llegint en veu alta les activitats cada un una i comprovant que entenen que és el que han de fer. Tindran el suport dels materials de ciències. Les fan sols però requereixen el meu suport de manera constant. Els faig reflexionar sobre la resposta i els ajudo a cercar-la als apunts. Un cop fetes,cada un corregeix una en veu alta. Tots tres les tenen bé però explico de manera més ampliada el fenomen de l’eco posant exemples ja que ha etat el que més els ha costat. Durant les activitats J.C s’ha distret una mica però amb motivació i acords s’ha aconseguit que les acabi i les faci bé. Com a recompensa surt a pissarra a fer un dibuix de l’eco,tal com havíem pactat.

Després fem un petit repàs d’aquests apartat mitjançant un joc de preguntes. A cada resposta ells amb les meves orientacions anem apuntant les idees claus. Fem un esquema resum a la pissarra on destaquen les idees de manera concreta.

Reflexió: Ha estat una bona experiència ja que he pogut posar en pràctiques diverses estratègies per captar l’atenció sobretot de J.C. He intentat que la metodologia sigui molt activa i funcional,tal com he observat a altres sessions que a ells els funcionava. Continuo destacant que aquests alumnes poden funcionar millor pel fet d’estar en petit grup però que tot i això s’han de tenir molt present les seves característiques i fer les classes segons el que ells necessiten i els funciona millor.

4-4.20-Reunió amb el tutor per parlar del practicum 2 així com del pla d'intervenció que estic proposant pel curs vinent.

4.20-5-Equip pedagògic.

Finalitza la setmana

24/5/13

Divendres 1-2 h-ciències 2ºESO

A l’hora prèvia de religió han tornat a tenir problemes a l’aula,fins al punt que la mestra ha plorat. Un dels alumnes ha estat expulsat de la classe i ara està amb el tutor. Els alumnes de la USEE estan impactats per la situació i parlen del tema amb el mestre. El nen que ha causat el problema és un dels alumnes de la USEE. El tutor el porta uns minuts després i els primer 20 minuts de la classe estan tractant el tema. Considero molt positiu el raonar amb els nens i deixar-los expressar la seva opinió. El mestre de la USEE té un paper molt important per aquets alumnes,com el tutor.

Mentres parlen,ajudo al nen amb paràlisi a preparar el seu material a l’ordinador adaptat. Corregeixen les activitats del Pol nord i sud que vaig preparar com final d’aquest apartat i els que han acabat de fer-les aniran llegint del llibre el punt següent corresponent a l’acció geològica del vent. Els mestre els aconsella que es fixin en les paraules en negreta i intentin pensar el seu significat. A la següent sessió revisaran si el subratllat és correcte,però el mestre els diu que així aprenen a treballar de manera més autònoma.

Quan tots han acabat els exercicis els corregeixen en veu alta. La primera activitat consistia en identificar 3 diferències entre el pol nord i sud. El mestre va apuntant a la pissarra el que li van dient i fent les aportacions pertinents. Els alumnes es mostren interessats pel tema dels iglús i el mestre els dona més informació i fa un dibuix. El següent exercici consisteix en dir si les oracions són vertaderes o falses. Aquest tipus d’activitats els agraden i motiven.

Els últims cinc minuts expliquen les sortides del crèdit de síntesi i reparteixen les autoritzacions.

Al marxar el mestre es queda parlant amb un dels alumnes. És germà d’altre alumne d’educació especial de 1r ESO. Hi ha hagut un problema greu amb el germà petit i el tutor i el mestre de la USEE volen reunir-se amb la família. La mare no sap l’ idioma i fins ara un germà gran assistia a les reunions però ara treballa fora. Intentaran que vingui una germana gran per poder comunicar-se. La setmana vinent m’informaré i parlaré d’aquest tema ja que es tracta d’un problema greu però aquest alumne al grup d’educació especial de primer té molt bona actitud i els problemes sorgeixen fora d’aula.

Sessió i reflexió.

22-05-13

Abans de començar ens reunim el tutor i jo perquè ha arribat el full de valoració de la uoc i ho comentem

3.05-4

Aquests dies estan acabant individualment el power point del tema finalitzat. Dimarts l’exposaran i s’avaluarà. Avui ja comencen un nou tema amb el material que he estat elaborant: El so i la llum.

Abans de començar m’expliquen que l’ultima setmana de curs fan el crèdit de síntesi on treballen el dossier a partir d’activitats i sortides.

Entra l’alumne que faltava,J.C. Avui porta la llibreta però s’ha deixat l’estoig. El mestre li deixa el seu material,però parla amb ell sobre la responsabilitat. El nen es mostra més cansat i nerviós que els trimestres anteriors.

Reparteixen les dues primeres pàgines del tema del so. Els alumnes comenten que li agraden les fitxes,tenen imatges i esquemes i els resulten atractives. Les enganxen a la llibreta.

J.C. s’aixeca i agafa la taula i crida, diu que necessita treure el que té dins i el mestres va a parlar amb ell tranquil·lament. Li diu que no vol estudiar,que vol ser cantant, i el mestre li explica que per ser cantant també ha d’estudiar per tenir una carrera. Fora de l’horari lectiu va a classe de pintura que el van apuntar aconsellats pel CSMIG per treure la vessant artística però el nen s’obsessiona amb la música.

Comencen el tema definint que és el so. Expliquen el que ells creuen i després ho comparen amb la definició del dossier. Ho llegeix un alumne i ells han de dir quines són les idees claus orientats pel mestre que els va fent preguntes sobre el tema.

Posem dos exemples d’objectes que vibren u emeten un so i 2 dels 3 alumnes del grup es mostren molt interessants, J.C. no para de distreure’s i està al seu món, vol cantar o dibuixar. El mestre es mostra pacient,i els companys li recomanen que escolti i li diu que sinó suspendrà.

Continuen llegint i explicant ja que hi ha moltes idees claus que poden ser complicades però intenten cercar les idees importants i sobretot posar molts exemples de la vida quotidiana. El concepte de to ho entenen fàcilment amb exemples reals i després el defineixen.

Aprofitant que a primers de curs van treballar en aquest petit grup el tema dels òrgans, empraran part del material per repassar l’òrgan de l’oïda.

Reflexió: Com ja he dit en altres ocasions considero molt positiu el treballar les àrees instrumentals i les ciències en petit grup. La tipologia d’alumne que hi ha no aprofitaria tant les classes a l’aula ordinària ja que aquí l’atenció és molt més pràctica i relacionada amb la realitat. La participació es constant i s’aclareixen molt les idees i exemplifiquen molt els conceptes. Per exemple,l’alumne magrebí amb un lleu dèficit està trient un resultats molt bons. Participa moltíssim,fa preguntes,i treu molt de profit d’aquesta metodologia que el motiva. D’altra banda, J.C.,d’aquesta manera pot estar atès de manera més individual i el mestre coneix molt bo les seves característiques i el tracta amb paciència i fen-li raonar les seves actituds i les normes. A l’aula amb 31 alumnes,aquesta atenció no seria possible i tot i tenir material adaptat es perdrien i no desenvoluparien al màxim les seves capacitats.

4-4.15- Em quedo parlant amb el mestre sobre el cas de J.C. M’explica que aquest últim trimestre li està costant més,sobretot a les tardes. Al matí pren una dosis alta de Risperdal. M’explica que l’etapa de primària va ser molt difícil per ell i els mestres. El nen no estava diagnosticat i tenia una actitud molt difícil a l’aula. Ara es mostra millor però cal ser molt conscient de com és i donar-li el tracte que necessita.

4-15-Reunió equip pedagògic.

Sessió divendres: continguts i actituds

17/5/13 CIENCIES NATURALS -2N ESO

Al entrar a la classe li expliquen el que ha passat a la classe anterior. El nen amb trets autistes creu que li han castigat injustament,amb el mestre es nota que té un vincle i tot i que li costa intenta expressar la seva opinió. El mestre li fa raonar que si fa alguna cosa malament té conseqüències. Es mostra proper i els fa reflexionar com a mestre i com a company. Els aspectes actitudinals i els valors tenen molta importància i es treballen constantment de manera explícita o implícita amb ell.

Obren el llibre de naturals per l’apartat del reparteix polar i reparteixen les fitxes que vaig elaborar de manera complementària. El nen que treballa amb l’ordinador adaptat ja les té introduïdes en format digital.

Repassen el que van fer les sessions anteriors,els conceptes previs. Les explicacions s’acompanyen d’explicacions a la pissarra.

Parlen dels icebergs i relacionen el tema amb coses properes que coneixen. En aquest cas amb el que va passar al titanic,degut que dels icebergs solament podem veure una petita part. A partir d’això s’expliquen les diferencies entre icebergs i glaceres.

Parlen de les temperatures al pols i perquè allà no hi ha vida humana i dels animals que sobreviuen. També parlen dels esquimals.

Un cop repassat de manera general els conceptes anteriors,comencen a treballar en profunditat el Pol Nord. Llegeixen les característiques i destaquen la informació important. Cada cop llegeix un i ells mateixos decideixen amb l’orientació del mestres quina és la informació a destacar. Del grup de 6 alumnes,es pot observar que un parell d’ells es mostren més dispersos i el mestre els fa preguntes i els intenta introduir a la dinàmica.

Al finalitzar la classe,tots marxen però el mestre vol parlar amb el nen autista. Tornen a reflexionar sobre com es sent i el que ha passat i li diu que ell parlarà amb la mestra anterior. El nen es mostra comprès i ha entès la situació.

Considero molt positiu el vincle establert entre el mestre d'educació especial i el grup. Els nens li comenten els seus problemes i sentiments i ell els ajuda i orienta mostrant-se atent i proper. Crec que a més d'aprendre contiguts,les seves classes estan plenes de reflexions sobre actituds,i amb aquestes edats i problemàtiques aquest és un aspecte fonamental.

Tornem a la normalitat

15-3-13

3-4H: CIÈNCIES 1ESO

El mestre ha estat unes setmanes de baixa. Algunes sessions han pogut treballar en petit grup amb un substitut,altres han estat a l’aula ordinària en gran grup fent fitxes adaptades.

JC no porta res de material. Aquest trencament de la rutina li fa estar més nerviós. El metre li guardarà les fitxes i  li deixaran material. El nen li diu que és molt bon profe i que tornarà a portar-se bé.

Repassen el que van fer els últims dies. M’expliquen que aquest tema s’avaluarà de manera diferent. Una sessió setmanal estan fent un power point amb tota la informació de manera individual. S’avaluarà el resultat. D’aquesta manera cercaran informació,la classificaran i organitzaran i empren el pc per algo diferent que no és jugar. Cada un exposarà oralment el seu treball. Si ho fan bé,no tindran examen del tema. Aquesta idea els ha motivat molt envers el tema i m’ho expliquen animats.

Avui toc a l’apartat de centrals elèctriques. Enganxen a la llibreta la fitxa corresponent que vaig preparar. Tornen a repassar que és l’energia elèctrica (conceptes clau). El mestre explica les característiques de les centrals elèctriques. No és una explicació teòrica,sinó que els va fent preguntes i creen entre tots les definicions. M. participa activament. Els posa exemples reals d’experiments.

Considero que aquest grup trauria molt de profit si pogués disposar d’un ordinador amb projector o pissarra digital ja que la metodologia del mestre tindrà també  un suport visual amb vídeos,imatges...

El mestre busca exemples propers i quotidians per explicar conceptes. Es nota que sap informació del tema i dona dades concretes i ampliades.

JC va interrompent amb comentaris personals que el mestre intenta ignorar,l’escolta quan pregunta o explica coses del te,a,això és sembla molt encertat. Li dona dos minuts per sortir a la pissarra a explicar alguna cosa que vol del tema. Fa dibuixos a la pissarra,el mestre es mostra interessat i molt pacient amb la seva actitud. Sap que el seu caràcter necessita també que s’expressi sinó es bloqueja i es posa nerviós,és molt conscient de la situació i actua en conseqüència. No deixa de dibuixar i no vol seure,per aconseguir-ho el mestre li anima a que quan arribi a casa ho dibuixi en un full i li expliqui com funciona i li diu que sinó li agrada ho patentaran a mitges. Amb aquestes paraules el nen es mostra conforme i seu.

Expliquen esquemàticament i amb exemples el recorregut que fa l’energia elèctrica des de que surt d’una industria fins que la utilitzem.

Tenen una sopa de lletres on han de buscar 5 tipus de centrals elèctriques. Els agrada molt aquest tipus d’activitat i tots sols aconsegueixen trobar 4 de 5 paraules. El professor m’explica que per treballar reclamen molt l’atenció del mestre i que segons per que coses ell intenta que siguin autònoms. Aprofiten les 5 paraules per enumerar característiques de cada una. Acaba la sessió amb una explicació del mestre sobre el que va passar a chernobil amb la central nuclear i tracten així els perills de la central més utilitzada.

4-5-Equip pedagògic.

Considero molt positiu el fet de que el mestre coneix molt bé les característiques dels alumnes i que actúa amb ells de la millor manera segons les seves característiques. Al cas més complicat,el mestre el deixa expressar-se i li dona una mica d'espai tenint paciencia i interés pel que explica i quan li ha de posar límits ho fa raonant i entrant a la seva manera de pensar.

Com ja he dit en diverses ocasions, la metodologia és molt participativa i relacionada amb la realitat i per això considero que aquest grup faria un molt bon ús d'una pissarra digital o canó on poder treballar de manera visual i cercar informació i buscar videos i imatges.

D'altra banda m'ha agradat molt la manera en que s'avaluarà aquest tema. Els dimarts van als ordinadors a anar creant el power point i això ha fet que estiguin molt motivats i s'interessin molt més.

Importància del mestre com a guia

8 de maig.
Ahir dimecres vaig continuar les meves sessions de practicum però en aquesta ocasió més que explicar què vam treballar i com voldria fer una reflexió diferent.
Durant aquests dies el mestre d'educació especial i tutor meu al centre es troba de baixa mèdica. L'escola donada la importància de que el grup d'educació especial estigui ben atès han decidit anarlo susbstituint i que d'aquesta manera els seus alumnes no hagin de quedar-se a l'aula ordinària sense treure cap profit. Aquesta és una bona organització ja que a altres escoles,per exemple a la que jo treballo, en ocasions es "sacrifica" el grup d'educació especial quan falta el mestre i els alumnes es reparteixen a les seves aules fent alguna feina. Tot i això,vaig poder observar que pel grup de primer d'eso,el fet de que no estigui el seu mestre referent i que la persona que vingui no actui de la mateixa manera,els afecta bastant i els vaig trobar perduts i descolocats. Considero molt positiu el nexe establert entre el grup i el mestre ja que els coneix molt bé i treu el màxim profit de les classes fent-los participar de manera natural i activa.

Continuem

Després d'uns dies de jornades culturals on s'ha trencat una mica l'organització semanal continuem amb allò que s'estava treballant.
Els alumnes de primer tenen una sessió per repassar els conceptes treballats i poder recordar les idees introduides setmanes enrere. Després de parlar de l'energia i el tipus d'energia (renovables i no renovables)ara estan fent unes fitxes sobre l'estalvi d'energia. A través d'unes pautes el que s'intenta és sensibilitazr a l'alumne sobre aquest tema. Com sempre, la metodologia de treball és molt activa i en aquest cas,es tracta d'un aspecte de la vida quotidiana dels nens on poden posar exemples reals i reflexionar sobre el que fan al seu dia a dia.

D'altra banda el grup de la usee de segon d'eso segueixen treballant el dossier de treball d'ampliació que vaig elaborar,i més concretament el que fa referència a l'acció geològica del glaç.

Després d'uns dies molt positius pels alumnes i cal tornar a la dinpamica habitual però sempre tenint en compte la importància de tornar a activar allò treballat i fer-ho de la manera més clara i motivadora possible. Els materials que estic elaborant s'estan creant tenint en compte els continguts a assolir però sobretot,les característiques dels alumnes,i estan pensats per treballar barrejant la part teòrica amb una part funcional que el fet de treballar en petit grup facilita.

Sortida

La cloenda de les jornades culturals pels alumnes de 4t ESO consistia en una sortida a Port Aventura. A causa del mal temps es va canviar de la setmana passada a avui divendres. Avui el dia ha acompanyat i ha permès que els alumnes passin un bon dia i tinguin més contacte i relació entre ells fora de l'àmbit escolar.

Valoració projecte interdisciplinar

Un cop finalitzada la setmana de projecte interdisciplinar al centre, m'agradaria fer una petita valoració.
Considero que la valoració del projecte és molt positiva. Han estat uns dies molt motivadors pels alumnes i a partir del tema de les olimpiades s'han treballat valors com l'esforç,la superació,el respecte,la interculturalitat...
Les activitats han estat molt diverses i ben planificades i tant mestres,com alumnes i families han participat activament aquests dies. A més aquets dies,tots els alumnes poden participar deixant de banda les seves diferencies.

Projecte interdisciplinari

Aquesta setmana tota l'escola esta realitzant el projecte interdisciplinari. El tema són les olimpiades i aquests dies tots els nivells realitzaran activitats diverses relacionades amb l'esport i els països que participen i les seves costums. La primera es va dur a terme durant les setmanes previes i va ser el disseny i confecció de la mascota de les olimpiades. Ja s'ha triat la guanyadora i el primer dia es va realitzar l'acte inaugural juntament amb les famílies. Aquests dies són diferents i motivadors pels nens,una manera pràctica de treballar els valors.
Aquesta ha estat la mascota guanyadora:

Importància de la metodologia

He estat revisant els apunts de les sessions de les pràctiques i de les reunions amb el psicopedagog i m'ha fet reflexionar sobre un aspecte que considero molt important i que el meu tutor també destaca com a fonamental.
Les sessions que corresponen a classes d'alguna materia responen a una metodologia concreta que és molt positiva per a l'alumnat i en al cas d'alumnes amb dificultats és essencial. El mestre és conscient de que ha d'intoduir conceptes però les classes són molt actives i els alumnes tenen un paper molt participatiu. Es destaquen aquells continguts i procediments que són funcionals i últils per a la vida diària i es treballa de manera activa i deixant de banda en mètode instructiu on el mestre transmet coneixements i els alumnes aprenen. Tots sabem de la necessitat de treballar així amb els alumnes però veig que és un aspecte que es té molt clar en aquest cas i que es considera indispensable per al correcte funcionament.
A més  en tot moment es fa ús del reforç positiu,reforçant allò que fan bé i fent-los sentir que són capaços. El mestre ho transmet de manera explícita i implícita i justament aquest cap de setmana he estat treballant en una activitat de l'assignatura "psicologia social" que he relacionat amb aquest reforç positiu. Aquest concepte és l'efecte Pigmalió,és a dir,que les expectatives favorables dels mestres poden afectar significativament al rendiment dels seus alumnes. En aquest cas els nens senten que es tenen espectatives positives envers ells i això els motiva i anima a l'esforç.

Síntesi del debat

Un cop finalitzat el debat us penjo aqui la meva síntesi.

La meva síntesi del debat correspon a l’apartat de situació actual que es divideix en dues parts.La primera part ha donat més joc a participar i molts hem afegit exemples reals del centre de feina o pràctiques.

La tasca o missió del psicopedagog  consisteix a assessorar,orientar ii ntervindre directament per tal d’oferir la millor resposta a les necessitat i millorar el procés d’ensenyament- aprenentatge però,considerem que la situació actual repercuteix negativament la seva feina augmentant l’excés de treball i la manca de temps. La manca de recursos,la reducció d’hores dels agents externs als centres,la denegació de beques i vetlladors  afecta negativament.

A la  segona qüestió molt lligada a la primera coincidim amb l’autor  de l’article. Per dur a terme un bon anàlisi d’un cas i un assessorament es necessita temps i la situació actual no ho permet i fa la manca de recursos provoquin més feina, menys temps per dur-la a terme .Som conscients de la necessitat de reflexió i que és un problema global, però enumerem algunes mesures per millorar la situació,destacant  la importància del diàleg i col.laboració per treballar en xarxa aprofitant els recursos dels que disposem.

Influència negativa de la situació actual.

Al acabar la sessió amb els alumnes de la USEE, el mestre m’explica que s’han matriculat al centre tres alumnes que els cursos anteriors estaven a centres d’educació especial. Aquests tres alumnes s’afegiran a aquest grup i això pot dificultar que tots els alumnes que ara estan a la USEE puguin continuar.

A segon de la ESO dins la USEE trobem l’alumne amb un desordre progressiu i degeneratiu d’una part del cerebel, que comporta una pèrdua general i constant del control muscular, l’habilitat per escriure i també la parla s’endarrereix i es deteriora.Una nena amb un trastorn general del desenvolupament i aprenentatge,un nen amb una lleu deficiencia mental i un alumne amb transtorn de desenvolupament i aprenentatge i atipics trets autistes. A més hi ha 3 alumnes que estan en aquest petit grup perquè presenten dificultats d’aprenentatge i d’aquesta manera aprenen de manera més participativa i adaptada a les seves necessitats. L’augment de l’alumnat donat el tancament de centres. els farà plantejar-se si aquests alumnes no diagnosticats hagin de tornar a l’aula ordinària amb adaptacions i deixar la USEE per als casos més greus. Aquest fet i molts d’altres demostren que la situació actual que viu el món de l’educació no posa fàcil la tasca dels professionals i que l’educació inclusiva és una realitat que pot veure’s afectada.

Continuem

5 abril 2013
Com cada divendres aquesta hora de pràctiques estic amb el meu tutor i psicopedagog de la ESO a la USEE quan el grup de en d’ESO tenen medi natural.
Una de les tasques que estic realitzant al centre consisteix en la realització de materials adaptats dels grups amb els que treballo i avui els porto el material corresponent al tema “Els agents geològics”. He de tenir en compte que un dels alumnes no té el material en format paper i per això abans de començar la classe gravo al seu portàtil el document amb el que treballarem.
El mestre els explica que aquest material servirà per complementar el llibre i que està fet tenint-los en compte a ells.
Els alumnes es mostren nerviosos perquè l’hora anterior el seu tutor els ha entregat l’autorització de la propera sortida. El mestre els deixa uns minuts per comentar-ho i participa a la conversa creant un clima agradable però amb els límits marcats. A continuació ja podran estar per el tema ja que han expressat el seu neguit.
Abans de començar repassen els conceptes anteriors. Els fa preguntes sobre el tema i reparteixo el nou material” les aigües superficials”. Comencen a llegir en veu alta i repassen els conceptes clau. A continuació,el mestre els aclareix amb informació més real i propera i emprant també el llenguatge gestual. Els explica les característiques del riu de la ciutat i fets interessants que van passar fa uns anys. Aquestes dades properes desperta la curiositat dels alumnes i fan preguntes.
Comenten també les imatges de les fitxes i les complementen amb paraules clau. Totes les explicacions són molt clarificadores i remarcant les idees principals.
Per resoldre algunes dificultats es fan similituds i comparacions dels rius amb alguns equips de futbol. El riu petit seria la tercera divisió i el gran la champions. D’aquesta manera es mostren motivats i capta la seva atenció.
Observant l’actitud dels alumnes es pot observar que el nen amb trets autistes es mostra menys participatiu i que una de les nenes es distreu sovint. El mestre els coneix molt bé i la metodologia de la classe fomenta la participació activa.
Observo que el tema ha estat preparat anteriorment ja que el mestre disposa de molta informació sobre el riu de la zona i aquestes anècdotes són interessants pels alumnes i es mostren més partícips.
Quan llegeix algun alumnes amb més dificultats,la resta l’ajuden i és una mostra de que és un grup cohesionat on es coneixen i s’accepten.

Tornem de les vacances

3-4-13

Després d'uns dies de vacances de setmana santa tornem a l'escola.

Com cada dimecres a primera hora de la tarda em dirigeixo a la sala de mestres a buscar al meu tutor i anem a l'aula de primer d'ESO a recollir als alumnes que venen al grup d'educació especial a fer medi natural

El divendres 5 tenen l’examen del tema anterior. Fan un petit recordatori i ho tornen a apuntar a l’agenda i comenten els principals dubtes que tenen sobre el tema.

Un cop acabat el tema anterior comencem amb el tema 8 que tracta sobre l'energia i que es farà amb el suport del material adaptat que estic elaborat. Els porta la primera pàgina d'aquest dossier i l'engxangen la primera pàgina a la llibreta.

Un dels tres alumnes sempre oblida el material. El mestre li proposa un tracte:si li porta durant 2 setmanes seguides tot el material l’invitarà a un bocata al bar de l’escola. Després li recorda com organitzar-se (preparar la motxilla a la nit...)És una manera de mostrar-se a prop dels alumnes i aquest en concret que és el que presenta més problemes d'actitud respon positivament a aquestes interaccions.

Començem el tema fent un anàlisi dels coneixements previs. Enumerant que és allò que sabem sobre el tema i sobre l'energia i els alumnes donen algunes de les seves idees.

Un cop fet intentem que ens diguin una definició d'energia i mostren dificultats per això  ho busquen i ho subtallen al full. Ho fan sols i reviso que tots ho tenen bé. Després un d'ells ho llegeix en veu alta i ho explicara amb les seves paraules.

El mestre reforça positivament quan fa algo bé i aclara molt bé les idees per a que les tinguin clares.” L’energia produiex un canvi en les coses”

Fan preguntes sobre el tema,sobretot un d'ellsTé curiositat sobre com passa al calor de les plaques solars a casa. Aprofitem aquesta curiositat i motivació per introduir informació.

A continuació fem una pluja d'idees sobre què aprendrem i què volem saber del tema.

El mestre ignora les conductes negatives del nen que es distreu. Canta i fa sorolls però no li presta atenció,si ho fa amb les conductes positives,d'aquesta manera es busca fer un reforç positiu.

 Quan acaben d’explicar i subratllar fan l’activitat que he proposat.

Posen en comú l’activitat “coses que tenen energia”. El mestre posa un exemple de la vida d’una persona des de que s’aixeca perquè vegin que en tot moment la nostra vida quaotidiana consumim energia.

Finalitzem la classe recordant l'examen de divendres i marxen amb la resta del grup a fer educació física.

4-4.15-reunió amb el tutor. Comentem com ha anat la classe i el material elaborat.

4.15-5-Reunió de cicle-equip pedagògic.

Treball a la USEE

22-3-13
A partir d'ara els divendres d'1 a 2 estaré a la USEE amb un grup d'alumnes de segon d'ESO a una sessió que fan medi natural.

Comencem amb la meva presentació i aquesta primera sessió és una mica d'observació.

Hi ha 7 alumnes: un nen que pateix un desordre progressiu i degeneratiu d’una part del cerebel, que comporta una pèrdua general i constant del control muscular, l’habilitat per escriure i també la parla s’endarrereix i es deteriora. Actualment necessita d’una cadira amb motor per desplaçar-se. També té dificultats en la coordinació oculo- manual, situació que provoca les produccions s’hagin de realitzar un ordinador amb programes específics.Treballa amb un portàtil adaptat. Té tot el material en PDF. Té una taula especial,adaptador al teclat que li separa les lletres ja que al tremolar-li les mans no s’equivoqui de lletra.
  A més, un altre alumne amb trets autistes i transtorn de desenvolupament i aprenentatge,una nena amb un retràs general de desenvolupament i aprenentatge ,un nen amb deficit intel.lectual lleu i  la resta sense diagnostic amb dificultats d'aprenentatge.

Tenen un llibre d’atenció a la diversitat Vicens Vives de 2ESO ciències naturals. És un material fungible que va acompanyat d’altres materials.

Van repassant lo explicat les anteriors sessions: rius i torrents,estan treballant els agents geològics. El mestre pregunta coses del tema i aclareix les respostes,l’escolten i els fa participar activament.

Va explicant de manera clara i repetint molt les idees i fent preguntes per despertar la curiositat.

Estan treballant les parts d’un riu. El mestre va captant l’atenció del grup i va fent preguntes. Posa exemples reals i concrets.

Quan subratllen les idees importants,el nen del portàtil ho marca en negreta al word. Aclareix el significat de paraules que no s’entenen. Al final de l’explicació resumeix i destaca les idees importants.

Abans de la propera sessió amb ells tindré una reunió amb el tutor on  m'explicarà les característiques del grup i la metodologia i continguts del que fan a l'aula.

3 sessió

20/3/13

3-4: medi natural- grup educació especial 1ESO.

Per acabar el tema aprofitant que arriben les vacances la classe va ser un resum i recordatori de tot el tema. Després de vacances,començarem amb el tema de l’energia.

El mestre ha de substituir 10 minuts i els vaig tenir jo aquesta primera estona. Fem un repàs d’alguns conceptes del tema.

Avui són 2 alumnes ja que falta un que està malalt.

-Un d'ells tot i estar distret i mirant per la finestra, veu la lluna i la identifica com a lluna nova fet que el mestre aprofita per reforçar positivament.

-Vaig observant que les explicacions requereixen la interacció dels alumnes i els fa estar atents ja que interactuen en tot moment.

-Quan el mestre crida l'atenció per algo explica el perquè d’aquesta norma,d’aquesta manera els nens li trobe un sentit.

-El mestre els diu que sap que el vocabulari és difícil però que el que ell vol és que entenguin les idees principals. No tant el nom dels tipus de lluna síno més saber que la lluna té 4 fases que canvien cada 7 dies. Els enumera possibles preguntes per l’examen.

-Es treballen més profundament els 2 tipus d’eclipsis. Subratllen als apunts a partir de les explicacions que van acompanyes de dibuixos a la pissarra.

-Un d'ells està nerviós,no és capaç de seguir la lectura. El mestre es posa al seu costat i intenta calmar-lo. No té llapis i el company li regala un. Sempre perd el material i el mestre li proposa guardar-li ell. Avui el nen està molt dispers,canta ,fa sorolls,parla sol.. el mestre ha de captar contínuament la seva atenció. Un altre està molt atent i fa preguntes.

-Es van repetint moltes vegades els conceptes clau per tal de que captin les idees principals.

-Relacionen el tema amb informació actuals.

-Reparteix una nova fitxa d’informació” L’eclipsi de lluna”. Mirant les imatges els fa deduir quina és la diferència entre els 2 eclipsis.

4-4:15-Reunió amb el psicopedagog- Informacions diverses.

M'explica l'evolució d'aquests alumnes i la manera com treballa amb ells.

4:15-5: Elaboració de materials Naturals 1ESO.

Característiques grup de 1ESO

Exposaré breument quines són les característiques del grup de tres alumnes amb els que treballem l'àrea de ciencies naturals.
Un primer alumne presentava actituds problemàtiques i manca d'atenció des de ben petit. Es  va fer una demanda de valoració a l'EAP i després de moltes visites al CSMIG i anys de treball m'informen que és un nen amb un transtorn de personalitat. Li costa diferenciar el que és real del fictici i donades les dificultats que va anar presentant a primària es va començar a medicar. La familia va tenir dificultats per acceptar la situació però actualment estan contents amb l'evolució.
Porta tota l'escolarització amb el mateix grup i el coneixen i el consideren un més de l'aula. M'expliquen que amb el temps ha millorat bastant però que si és possible és molt positiu que rebi una atenció més personalitzada i adequada a les seves necessitats. Es treballà amb ell d'una manera més funcional i clara i s'intenta relacionar els conceptes amb la vida quaotidiana.  Té un PI.
En segon lloc trobem un nen del mateix grup classe amb dificultats greus d'aprenentatge. Mitjançant també un treball amb l'EAP es van passar una sèrie de proves que indiquen que té una lleu deficiencia mental. Va seguint el ritme amb dificultat i sobretot es perd amb els conceptes abstractes. Per aquest motiu el fet de treballar en grup petit i de manera pràctica és molt positiu per ell. Aquest alumne també té un PI.
Per últim trobem a un nen magrebí que ha adquirit una nivell de llengua molt bo. És del mateix grup classe que els anteriors i com l'altre alumne té una lleu deficiència mental que li dificulta l'aprenentatge i per la qual també s'ha fet un PI i adaptat els continguts. Té molt interès i està molt motivat vers els temes que li agraden,com és el cas de les ciencies naturals.
 

Seguim... Segon dia.

El meu segon dia va ser la mateixa setmana però el divendres d'1 a 2 de la tarda. Aquest dia el meu tutor de pràctiques havia de marxar i va ser una sessió una mica diferent.
En primer lloc ens vam trobar i a petició meva em va passar informació sobre el tema de ciencies que estan treballant els alumnes amb els que treballarem. Vam estar definint una mica els continguts i objectius i el nivell d'adaptació i vaig dedicar aquella sessió a cercar i investigar informació sobre els documents oficials del centre i després a començar l'elaboració del material per aquests alumnes.
A partir d'aquests continguts i les característiques que aniré observant dels nens he començat a dissenyar un quadern de treball.

Primer dia de pràctiques

Després de dues reunions amb el coordinador de pràctiques al centre finalment vam aconseguir muntar el meu horari i definir el meu paper. Un cop fet això i firmat el conveni,el dia 13 de març va ser el meu primer dia real de pràctiques.

Vaig arribar al centre abans de les tres de tarda i com cada dimecres finalitzaria sobre les 5. Per començar em vaig reunir amb el cap d’estudis i coordinador de practiques. A aquesta reunió vaig conèixer al meu tutor.

A continuació vaig tenir una breu reunió amb el  psicopedagog i mestre que porta la USEE que a partir d'ara seria el meu tutor al centre.

Després d'aquesta trobada vaig anar amb ell a fer la classe que té a aquesta hora.

-3-4 Medi natural- amb el grup d’alumnes de primer d’ESO.

Dels de 1ESO són els casos més greus. Tots tenen un PI. La resta d’alumnes amb dificultats tenen adaptacions a l’aula.

Aquest grup d’alumnes van a reforç de les àrees instrumentals més medi natural i social. La resta d’àrees s’intenta fer a l’aula ordinària sempre amb materials adaptats.

-classe medi natural.

Comencen la classe amb les presentacions on el mestre em destaca els aspectes positius de cada un.

-Tenen material adaptat a les seves necessitats,no tenen llibres,treballen els continguts de manera pràctica i funcional.

-estan treballant el sistema solar. Comencen recordant els conceptes anterior(coneixements previs).

-els nens fan preguntes relacionades amb el tema i altres temes i el mestre els explica de manera senzilla. Relacionen el tema amb altres treballats anteriorment.

-El mestre acompanya les explicacions amb dibuixos a la pissarra.

-Els proposa reptes “deures”-mireu quina lluna hi ha aquesta nit. Quan serà el proper eclipsi solar?

-Un alumne vol sortir a la pissarra i explicar coses del tema. Els companys i el mestre l’escolten amb atenció.

-Els reforça contínuament aspectes positius de cada un.

-quan s’equivoquen els diu que no passa res i els explica quina és la forma correcta.

-les seves explicacions requereixen la participació directa dels alumnes i els fa interactuar i estar actius.

-Incorporen nova informació- eclipses. Reparteix una fitxa que enganxaran a la llibreta on subratllaran el més important.

-L'alumne torna a explicar-lo a la pissarra amb un dibuix. Quan acaba el felicitem i el mestre utilitza el seu dibuix per seguir la seva explicació.

-Finalitzen la classe fent un penjat sobre el tema.

4-5-Entrevista-reunió amb el psicopedagog.

Encarregat de la USEE on va un grup d’alumnes de secundària. La meva tasca es farà amb els de primer i els de segon.M'explica les característiques dels alumnes amb els que hem treballat i quina és de manera general la tasca al centre.

Tasques del psicopedagog al centre

-USEE secundària.

-reforços àrees.

-coordinació amb l’EAP quinzenalment.

-assessorament i treball amb els tutors.

-reunions amb les famílies.

-Coordinació amb el CSMIG- SERVEIS EXTERNS.

-Reunions equip psicopedagògic/comissió social.

-preparació pel futur. Visita de centres.

-Elaboració de materials adaptats.

La meva tasca

Aquest primers dies decidim que la meva tasca consistirà en fer un anàlisi del centre i la situació,així com un seguiment i anàlisi del grup d’alumnes de primer i segon i l'elaboració de materials adaptats pels alumnes amb els quals treballaré.