Última sessió petit grup 1ºESO

5-6-13

1ESO

Abans de que arribin els alumes estic una estona parlant amb el meu tutor. Junts comentem el pla d’intervenció dissenyat així com el funcionament de les classes les properes setmanes. Avui serà la ultima sessió normal amb el grup d’educació especial de primer ja que la setmana vinent comencen el crèdit  de síntesi i la següent suficiència.

Quan entren a l’aula comencen a enganxar les pàgines corresponents del tema a la llibreta i mentrestant el mestre els va dient quines són les àrees que tenen suspeses i que han de recuperar. Tots tres coincideixen en suspendre educació física i tecnologia,dues de les àrees que no tenen adaptades. Les àrees instrumentals sobre les que tenen un PI les han aprovat d’acord amb els objectius que s’havien marcat. El mestre tot i no ser el seu tutor,els explica com funciona la suficiència i el crèdit de síntesi i els aconsella que vagin a parlar amb els mestres de les assignatures suspeses ja que si es mostren interessats i responsables els mestres ho valoraran. Ells mostren els seus dubtes i angoixes i Jose els va resolent.

Un cop parlats aquestes aspectes continuen amb el tema de la llu,. Avui toca el concepte de reflexió i refracció. E mestre els explica de manera clara els dos conceptes  i després ells els expliquen a la seva manera per veure si ho han entès. J.c. sembla que no estigui escoltant perquè està distret però quan arriba el seu torn ho explica correctament i ho acompanya d’un dibuix,que sempre acompanya les seves idees.

El mestre va posant exemples quotidians que compleixin aquestes característiques,els explica com funciona el periscopi d’un submarí,fet que desperta la seva curiositat i es mostren molt atents. Les explicacions van acompanyes de dibuixos gràfics a la pissarra i sobre els que els va fent preguntes.

J.C diu que ha dissenyat un submarí i el dibuixa a la pissarra. El mestre li deixa explicar-ho durant 5 minuts a canvi de que ha estat escoltant,és un petit pacte. Li fa preguntes sobre el dibuix i l’anima i li fa reflexionar sobre la relació entre la seva idea i el que han après a la sessió d’avui.

Els últims deu minuts fan les activitats corresponents amb la nostra ajuda.

Al final de la classe m’acomiado d’ells com a petit grup i em donen les gràcies per la meva ajuda. Em fan un dibuix i s’alegren al saber que el practicum 2 també el faré amb ells. Jo he estat molt agust amb ells i m’agrada saber que continuaré ajudant-los i aprenent amb ells.

Primeres conclusions

Encara faltes unes setmanes per a que finalitzi el meu practicum però mirant enrere puc treure les primeres conclusions del temps que porto. 
En primer lloc,considero que el practicum és la part més important de la nostra formació com a psicopedagogs. És el moment de viure en primera persona allò aprés teòricament i d'aplicar coneixements a situacions reals. No hi ha res com donar un significat a allò que hem apré si poder viure la realitat i relacionar-la amb els continguts.
D'altra banda crec que la organització dels dos practicums està ben plantejada i ens permet apropar-nos i coneixer un context per després poder intenvindre sobre ell. 
A més al meu cas,el practicum ha estat molt profitós i gratificant per mi,ho he viscut intensament i m'he involucrat de manera propera i gràcies a això acabaré pensant ja en com afrotaré la segona etapa de les meves pràctiques.
Els casos treballats al centre demostren que disposem d'informació per treballar però amb el periode de pràctiquem anem molt més enllà de memoritzar i aprendre,reflexionem,apliquem,vivim...

Pla d'intervenció

Durant aquests dies estic elaborant la proposta de pla d'intervenció que duré a terme durant el practicum 2. Vaig estar durant molts dies reflexonant sobre en quin aspecte centrar-me per intervindre i amb l'ajuda del meu tutor al centre hem cercat quin aspecte té més mancances i necessita un treball.
Finalment hem decidit que la meva intervenció es centri igual que aquest any amb el grup d'educació especial i USEE d'aguns grups de secundària i a l'eleboració de recursos didàctics adaptats per aquests alumnes tenint en compte les seves necessitats i característiques. Degut a la manca d'hores i de mestres aquests alumnes tenen un material de treball que pot millorar i la meva intervenció anirà lligada a aquest aspecte.

Reunió amb l'EAP

Aquest divendres la professional de l'EAP asignada al meu centre de pràctiques va tenir reunió a l'escola com sempre de manera quinzenal. En aquest cas es va reunir amb mi per tenir un traspàs d'informació,em va explicar com treballa i em va donar dades concretes sobres els alumnes amb els que treballo de segon d'ESO.
La coordinació entre els professionals al centre i l'EAP és positiva i constant,sobretot amb el psicopedagog amb el que la comunicació és constant i treballen de manera conjunta.
La informació que em va donar sobre els alumnes de la USEE de segon d'ESO fa referència a la situació familiar,al dictament que tenen i al suport que reben tan dins com fora del centre:
-B, l'alumne amb ataxia telangiectasia: té un desordre progressiu i degeneratiu d’una part del cerebel, que comporta una pèrdua general i constant del control muscular, l’habilitat per escriure i també la parla s’endarrereix i es deteriora. Actualment necessita d’una cadira amb motor per desplaçar-se. També té dificultats en la coordinació oculo- manual, situació que provoca les produccions s’hagin de realitzar un ordinador amb programes específics. És fill únic.Realitzen revisions periòdiques a un hospital de Barcelona.

Segons l’informe del ICASS té un grau de discapacitat del 89%, que necessita d’una altra persona per realitzar activitats essencials de la vida diària.

Coordinació i seguiment de la UTAC (Unitat de Tècniques Augmentatives de Comunicació) que es el servei que ofereix tota una sèrie de materials adaptats, com per exemple, ordinador portàtil amb cobertor, programes informàtics...).

Coordinació i treball a l’escola amb la fisioterapeuta.

M,nena que presenta un TGD, trastorn de l’aprenentatge i el desenvolupament que es tradueix en dificultats per processar i tractar la informació, la memorització...

Segons l’informe del ICASS té un grau de discapacitat del 34%, per trastorn de desenvolupament i de l’aprenentatge.

Assisteix a un centre privat, (2 hores a la setmana) per treballar la part pedagògica. 

A.Va arribar a Catalunya al setembre de 2005. Des de un primer moment ja es van detectar greus dificultats per assolir qualsevol tipus d’aprenentatge. Presenta un dèficit intel·lectual lleu (DIL), això provoca que tingui dificultats per processar i tractar la informació, raonar lògicament, baixa capacitat de memorització, incapacitat per generalitat. És tracta d’una família d’origen bereber formada per la mare (que no sap parlar ni català ni castellà) i 8 fills, ell és el cinquè. El pare va morir l’any 2007. L’interlocutor de la família és un dels germans grans. Presenten també nee derivades de situació social i n’hi ha un seguiment dels Serveis Socials.

P,és un nen que pateix un TGD (trastorn generalitzat del desenvolupament) derivat d’un autisme atípic que li provoca dificultats per processar i tractar la informació, el raonament, la memorització i en la generalització d’allò que s’ha après. A més té tendència  al aïllament amb dificultats per relacionar-se amb els altres i a la ritualització.Assiteix al CSMIJ, està en tractament farmacològic, forma part d’un programa,p el qual una persona voluntària va un dia a la setmana a casa seva per sortir amb i realitzar activitats fóra de casa.

 Segons l’informe del ICASS té un grau de discapacitat del 50%, per trastorns de desenvolupament i factors socials. 

Considero molt important el paper de l'EAP al centre ,així com la seva coordinació amb el psicopedagog,fet que reduiex els inconvenients de que les trobades siguin de manera quinzenal a causa del gran volum de feina i centres amb els que treballa.

Una de les conseqüències de la situació actual

31-05-13

Avui el mestre tutor de 2 eso no ha assistit a classe i el meu tutor,i mestre de la USEE l’ha substituït. A causa de la reducció de mestres en algunes hores s’ha de sacrificar el treball a la usee per poder atendre als alumnes en grup gran.

La classe de 2 eso esta formada per 30 alumnes, i dins d’aquests es troben els 7 que fan ciencies naturals a l’aula d’educació especial. És una classe moguda on alguns alumnes tenen una actitud que dificulta el treball de la resta, i el fet de que els grups siguin tan nombrosos dificulta encara més.

Al estar a l’aula el meu tutor i jo em pogut dedicar-nos més als alumnes d’educació especial dins de l’aula i ajudar-los amb el seu material adaptat,mentres la resta d’alumnes feien altres activitats.

Aquesta situació ha estat possible perquè erem dos a l’aula però quan es dona aquest cas és molt difícil atendre a tots. Aquests augment de ratio i reducció de mestres acaba afectant als alumnes i en aquest cas,sobretot als d’educació especial.

Una vegada més sóc conscient de lo positiu de que aquests alumnes rebin el suport que necessiten i confiem i desitgem que la situació no empitjori i aquests grups es vegin perjudicats.

Avui jo...

29/05/13

Avui ha estat la meva primera classe amb el grup de primer de naturals de la USEE sense cap mestre més al l’aula. En les sessions anteriors he tingut molt de contacte amb ells i interactuat a les sessions i fora,però ha estat la primera classe sencera de manera individual i sense suport.

Avui preparat amb anel·lació l’apartat del tema que corresponia i hem dividit la classe en dues parts:

a) una primera part ha consistit en la realització de les activitats finals del tema del so i la posterior correcció entre tots.

b)La segona part ha estat un repàs d’aquest punt del tema per passar la següent sessió a l’apartat corresponent de la llum.

a) Comencem llegint en veu alta les activitats cada un una i comprovant que entenen que és el que han de fer. Tindran el suport dels materials de ciències. Les fan sols però requereixen el meu suport de manera constant. Els faig reflexionar sobre la resposta i els ajudo a cercar-la als apunts. Un cop fetes,cada un corregeix una en veu alta. Tots tres les tenen bé però explico de manera més ampliada el fenomen de l’eco posant exemples ja que ha etat el que més els ha costat. Durant les activitats J.C s’ha distret una mica però amb motivació i acords s’ha aconseguit que les acabi i les faci bé. Com a recompensa surt a pissarra a fer un dibuix de l’eco,tal com havíem pactat.

Després fem un petit repàs d’aquests apartat mitjançant un joc de preguntes. A cada resposta ells amb les meves orientacions anem apuntant les idees claus. Fem un esquema resum a la pissarra on destaquen les idees de manera concreta.

Reflexió: Ha estat una bona experiència ja que he pogut posar en pràctiques diverses estratègies per captar l’atenció sobretot de J.C. He intentat que la metodologia sigui molt activa i funcional,tal com he observat a altres sessions que a ells els funcionava. Continuo destacant que aquests alumnes poden funcionar millor pel fet d’estar en petit grup però que tot i això s’han de tenir molt present les seves característiques i fer les classes segons el que ells necessiten i els funciona millor.

4-4.20-Reunió amb el tutor per parlar del practicum 2 així com del pla d'intervenció que estic proposant pel curs vinent.

4.20-5-Equip pedagògic.

Finalitza la setmana

24/5/13

Divendres 1-2 h-ciències 2ºESO

A l’hora prèvia de religió han tornat a tenir problemes a l’aula,fins al punt que la mestra ha plorat. Un dels alumnes ha estat expulsat de la classe i ara està amb el tutor. Els alumnes de la USEE estan impactats per la situació i parlen del tema amb el mestre. El nen que ha causat el problema és un dels alumnes de la USEE. El tutor el porta uns minuts després i els primer 20 minuts de la classe estan tractant el tema. Considero molt positiu el raonar amb els nens i deixar-los expressar la seva opinió. El mestre de la USEE té un paper molt important per aquets alumnes,com el tutor.

Mentres parlen,ajudo al nen amb paràlisi a preparar el seu material a l’ordinador adaptat. Corregeixen les activitats del Pol nord i sud que vaig preparar com final d’aquest apartat i els que han acabat de fer-les aniran llegint del llibre el punt següent corresponent a l’acció geològica del vent. Els mestre els aconsella que es fixin en les paraules en negreta i intentin pensar el seu significat. A la següent sessió revisaran si el subratllat és correcte,però el mestre els diu que així aprenen a treballar de manera més autònoma.

Quan tots han acabat els exercicis els corregeixen en veu alta. La primera activitat consistia en identificar 3 diferències entre el pol nord i sud. El mestre va apuntant a la pissarra el que li van dient i fent les aportacions pertinents. Els alumnes es mostren interessats pel tema dels iglús i el mestre els dona més informació i fa un dibuix. El següent exercici consisteix en dir si les oracions són vertaderes o falses. Aquest tipus d’activitats els agraden i motiven.

Els últims cinc minuts expliquen les sortides del crèdit de síntesi i reparteixen les autoritzacions.

Al marxar el mestre es queda parlant amb un dels alumnes. És germà d’altre alumne d’educació especial de 1r ESO. Hi ha hagut un problema greu amb el germà petit i el tutor i el mestre de la USEE volen reunir-se amb la família. La mare no sap l’ idioma i fins ara un germà gran assistia a les reunions però ara treballa fora. Intentaran que vingui una germana gran per poder comunicar-se. La setmana vinent m’informaré i parlaré d’aquest tema ja que es tracta d’un problema greu però aquest alumne al grup d’educació especial de primer té molt bona actitud i els problemes sorgeixen fora d’aula.